El fracàs com a procés d'aprenentatge.

Vivim en una societat, amb por a equivocar-nos, amb por a que la gent se'n rigui de nosaltres si ens equivocam.... però.... LA VIDA ÉS AIXÒ! 

La nostra resposta respecte a una successió d'equivocacions (o fracassos).   I ressalt fracassos  perquè en realitat no s'aprèn dels encerts sinó dels fracassos.
Els americans ho tenen molt clar, i per això a diferència de nosaltres en les entrevistes de llocs de feina (especialment quan hi ha responsabilitats) sempre hi ha la pregunta "crucial" "Quin ha estat el teu major fracàs laboral?".   A Espanya és una pregunta impensable, però els americans ho tenen molt clar (i per això són la primera potència mundial),  l'autèntic aprenentatge és fonamenta amb els fracassos, si ja vares fracassar amb una idea, objectiu o empresa (i ja has descobert on t'equivocares) no tornaràs a fracassar i per tant la teua experiència serà un plus.

A continuació vos teniu un interessantíssim exemple sobre  "Tenemos demasiado miedo al fracaso"  de Prado Campos.  Un article que de ben segur no vos deixà indiferent.